Dia: diumenge, 2 de desembre de 2007

Hora i lloc de trobada: Plaça de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, a les 8h del matí.

Cal dur: Esmorzar, dinar i calçat adequat .

Dificultat: Mitjana.( la dificultat queda marcada per la pujada)

Desnivell acumulat: 563 m

Distància: 11,2Km. anada i tornada.

Temps aprox. : 5h.15m.

Preguem inscripció prèvia, possibilitat de llogar un bus si hi ha prou gent. lsais@xtec.cat .

Itinerari.- El camí és senyalitzat amb fites metàl·liques verticals. La major part del camí transcorre per una pista, que és amplia i costeruda.

Des de l’aparcament de la Font de Passavets (1.195 m) comencem a caminar per una antiga pista que, en àmplies llaçades, va guanyant alçada per dins d’una fageda. Aquí les fites ajuden força doncs trobem altres pistes i podríem fer marrada.

Quasi tota la pujada és per dins una fageda però també trobem un petit avetar, el mes meridional de la península Ibèrica. Quan el bosc acaba ja albirem el Turó de l’Home, coronat per l’edifici de l’observatori meteorològic. La pista s’estreny i es converteix en corriol. Ens cal abastar la carretera i pujar al turó (1.706 m).

Baixem del turó vers el nord fins al Coll de Sesbases, per on hi passa la carretera que el volta. La travessem i enfilem la carena. El camí (GR 5.2) passa més avall, però vorejant la carena pel roquissar, podem albirar la vall de Sant Marçal i l’estimball que ens en separa. El camí és més aviat planer. Després del darrer coll una curta però exigent pujada ens deixa als peus de la creu metàl·lica del roquisser cim de les Agudes. La vista des d’aquí es bastant millor que des del Turó. Sobretot vers el nord. Hi destaca la llarga cadena de cingleres de Tavertet, Rupit, Cabrera i el Far. Amb els Pirineus al darrera. A llevant, molt al fons, hi queda Arbúcies i als nostres peus el gran sot pel que hem pujat i després tota la tupida catifa boscosa fins a Riells, amb el turó i el castell de Montsoriu al fons. A ponent Sant Marçal i tota la seva vall, amb el Matagalls de teló de fons. Vers el sud el Turó de l’Home ens priva.

La tornada fins al Turó de l’Home, per comptes de passar per la carena la fem pel camí, molt evident i fressat.  Baixem per la mateixa pista que hem pujat.

La bellesa cromàtica de les fulles a la tardor ens acompanyarà al llarg de tot el recorregut.