Bon Nadal

Felicitació

POEMA DE NADAL (fragment)


I del desig de música fent tria,
perquè té ganes de dir la millor,
tot bolcant a l’infant que dormia,
li deuria sortir aquesta cançó:
“Què li darem an el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo?…”
I mentre deia les dolces paraules,
la cançó anava escampant-se pel món.
La van aprendre les fulles de menta,
i va enganxar-se al bec dels falciots
al campanar les campanes movien
poc a poquet, el batall tremolós:
“Què li darem an el Noi de la Mare?”
Els grills somiquen damunt del rostoll,
i les aranyes, quan filen, la canten,
i les abelles brunzint sota el sol.
Totes les dones amb fills a la falda,
totes les dones la saben de cor!
Va caminant i baixant la muntanya,
la cançó arriba a la platja i al moll:
“Què li darem an el Noi de la Mare?… “
canta la vela, que empeny el xaloc,

 

i el card que cruix í l’arjau que grinyola,
i el fum de pipa que engega el patró.

 

 

 

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l’esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l’han sentida algun cop,
la volen dir i se’ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!

 

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben acostats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l’alè de la mula i el bou!

 


(Josep Maria de Sagarra)

Una resposta a “Bon Nadal”

  1. La portada del pessebre d’enguany ha estat d’allò més bé, per recordar durant molts anys!. Un dia esplèndit, nítid com n’hi ha pocs a l’any, ens va permetre gaudir d’una vista impressionant des de dalt del Puig d’Arques: el Pirineu nevat (també com poques vegades el veiem darrerament), tot el Cap de Creus i la Badia de Roses, la plana de l’Alt Empordà, el Montgrí ( platejat i brillant al mig de la plana empordanesa!), el cap de Begur, la badia de Palamós, les Medes, la nostra mar Mediterrània,…
    Vam deixar el pessebre en un forat al dòlmen del Puig d’Arques. Un pessebre realitzat amb agulles d’estendre roba per un familiar de la Lurdes Sais . Després de la caminada, un bon dinar de Nadal, als Metges, amb un cambrer molt “catxondo” i una teca com cal (amb torrades fetes per nosaltres mateixos). Després les nadales de cada any (cada vegada cantem més bé, xics i xiques) i un obsequi a la nostra estimada presi – ex-presi.
    En fi, un altre any, i ja són 9 del CESJR. Per molts anys més! Moltes felicitats a tothom i que passeu unes bones festes de Nadal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *