El Talló

Dia: 17 de febrer de 2008

Hora i lloc de sortida: Plaça de l’Església a les 8 del matí amb cotxes particulars

Cal dur: Esmorzar, dinar, bon calçat i roba d’abric

Durada aproximada: entre 6 i 7 hores (comptant llarg)

Informació: Dolors Casassa 972 17 25 01

Aproximació amb vehicle:

Per aproximar-nos hem d’arribar primer a Oix. Començarem a caminar en un trencall de la carretera entre Oix i Beget, a uns 10 km d’Oix i a 1,4 km de la casa de Coll de Bucs (límit municipal entre Montagut i Camprodon). Prop de la cruïlla es poden estacionar alguns vehicles.

Descripció

L’excursió transcorre pels dominis de l’alzinar, la roureda, la fageda i els prats humits de muntanya. Ofereix, també, bones perspectives de molts dels cims de l’Alta Garrotxa i el Pirineu.

Des del trencall de la carretera d’Oix a Beget fins a la cruïlla amb la pista de Resclusanys-Llonganya

La primera part d’aquesta excursió passa per dins d’una roureda . Creuarem alguna clariana, coberta per pastures de jonça, i amb ginebrons i altres arbusts escampats. Pel camí és fàcil trobar talperes i rastres de senglar.

Des de la pista de Resclusanys-Llonganya al cim del Talló

La carena del Talló divideix els municipis de Vall de Bianya i Camprodon, i també, aproximadament, els dominis de la roureda de roure martinenc (vessant sudoest) i la fageda (vessant nordest).

Des de la Collada del Faig hi ha una bona perspectiva del Pirineu Oriental (des del Puigmal fins al Canigó). Iniciarem la pujada fins al cim pel camí més fressat que surt des d’aquest punt, que primer va cap al sud i després cap a ponent. Després d’un llarg revolt, el camí tomba cap a llevant i va cap al caire. Més tard trobarem alguns fajos de caire monumental, on s’hi pot observar el raspinell. Destaca el diàmetre (prop de dos metres) i la volta de la capçada (prop dels deu metres) d’algun d’ells. Carenarem dins de la zona dels prats humits de muntanya fins arribar al cim.

Del cim del Talló a Resclusanys

El cim és una petita clariana que, tot i estar envoltada de boixos, permet una bona panoràmica. A l’època favorable es pot observar el fenomen de “hilltopping” de les papallones, quan es desplacen fins els cims de les muntanyes per augmentar la probabilitat d’aparellar-se.

Descendim del cim seguint el caire cap a ponent, en direcció al Puig Ou que ens queda just a davant. Es tracta també d’un prat humit . Amb uns ¾ d’hora arribarem al cim de Puig Ou.

De tornada, desfarem el camí fet per anar al Puig Ou i seguirem avall per la pista de Resclusanys. Resclusanys és una de les cases de l’Alta Garrotxa situada a més altitud.

Des de Resclusanys al trencall de la carretera d’Oix

Sota de la casa hi ha una altra bifurcació de pistes. Agafarem la pista de la dreta, després de traspassar la tanca metàl·lica verda, i la seguirem durant uns 750 metres, en suau descens primer, i planejant, després. Just abans que la pista comenci clarament a pujar, hem de cercar un caminet a l’esquerra (es reconeix al principi per què està mig empedrat) que baixarà per damunt d’un serrat i més tard s’aproparà i confluirà amb el rec que mena al Cordonet, fins a creuar-nos amb una altra pista, que seguirem avall fins a trobar l’altre vial que deixàrem a l’inici.

Sant Mer

DIA: diumenge 3 de febrer del 2008
HORA: 9,00h.
LLOC DE SORTIDA:
Plaça de l’ajuntament de Sant Julià de Ramis

CAL DUR: calçat per caminar i dinar (opcional)
DURADA TOTAL ESTIMADA: 2 hores anada i 2 hores tornada
DIFICULTAT: molt fàcil
ORGANITZA: Club Excursionista Sant Julià de Ramis
MÉS INFORMACIÓ: Tel. 972-171615 (vespres)
DESCRIPCIÓ DE LA SORTIDA: Un any més, el CE Sant Julià de Ramis organitza una sortida a l’Aplec de Sant Mer (Sant Esteve de Guialbes). Igual que l’any passat sortirem caminant des de Sant Julia fins a l’ermita de Sant Mer. Passarem pel congost del Ter, el veïnat d’Olivars, les Serres i arribarem a Sant Mer.

Segons la llegenda, Sant Mer o Emeri era fill de terres franceses i va venir a Catalunya amb Carlemany per combatre els moros. Se li atribueixen diversos miracles i prodigis. Un d’ells afirma que duia un cantiret amb uns quants peixos i que cada dia en treia per donar menjar a l’exèrcit de Carlemany que assetjava Girona. Sempre n’hi havia prou i mai no s’acabaven. En una altra gesta, molt coneguda, derrota un ferotge drac que tenia el cau a l’estany de Banyoles.

Cada any se celebra un aplec en el seu honor, on hi van moltes persones de les rodalies de Sant Esteve de Guialbes. Es realitzen diversos actes (fira de productes artesanals, sardanes, missa, concursos, etc.) i és tradició que la gent s’hi quedi a dinar.

Nosaltres també preveiem quedar-nos a dinar (tot i que és totalment optatiu). Es pot dur dinar fred de casa o també es pot coure allà aprofitant la foguera que cada any fem.

US HI ESPEREM AMB SOL, FRED O NEU (i tan de bo amb pluja!)