Portada del pessebre a Sant Patllari

Dia: Diumenge, 16 de desembre de 2007Hora i lloc de sortida: Plaça de l’Església a les 9h del matí amb cotxes particulars

Cal dur: bon abrigall (gorro i guants els més fredolics), bastó per a la baixada, un xic d’aigua i els més ganuts alguna cosa per esperar el dinar.

Durada estimada: 3’5h

Desnivell: 224 m

Nivell de dificultat: fàcil

Cal fer inscripció: abans del dia 10 cal confirmar la vostra assistència per tal de reservar el dinar a can Xabanet (abans can Closes). Podeu trucar els matins al 170238 (Carles) o bé per correu electrònic a lsais@xtec.cat

Itinerari

Ja som a les acaballes d’aquest any i això vol dir que s’acosta el Nadal. I per celebrar-ho tots junts com ja és tradició portarem el pessebre a un cim emblemàtic de les nostres contrades. Aquest any anirem a la muntanya de Sant Patllari (647 m. d’altitud), a tocar de Rocacorba.

Anirem en cotxe fins a la Torre de Pujarnol on hi aparcarem els cotxes. A partir d’aquí, enfilarem una pista i visitarem el forn d’obra de can Vila. Passarem pel serrat de can Camós i anirem al Mirador on podrem contemplar una magnífica vista de Banyoles i la badia de Roses. Des d’aquí, en un tres i no res ja serem a Sant Patllari. Abans però, trobarem la misteriosa pedra de ” les mans de Déu”.

Sant Patllari és una airosa ermita documentada des del segle XIV i que l’any 1.985 fou restaurada pel Centre Excursionista de Banyoles. Els vells expliquen que sovint els llamps feien malbé el campanar i que dos ermitans foren abatuts per les descàrregues elèctriques. També recorden que un ermità va patir l’embestida dels llops. A peu de la paret de tramuntana s’obria una cisterna que aprofitava l’aigua pluvial. Avui dia està colgada de terra però la boca es veu molt bé. L’aplec es feia el 28 d’agost i ara s’ha passat al darrer dissabte de setembre. Per l’aplec, anomenat popularment “de les formigues”, s’encantaven pollastres, ànecs, conills, ous, coques, etc.

Sant Patllari és una magnífica talaia per divisar els cims i muntanyes fent la volta completa de 360º. Si el dia és serè, veurem el Taga, el Puigmal, Bastiments, Gra de Fajol, el Costabona, el Canigó, el Bestracà, el Comanegra, el Bassegoda, la Mare de Déu del Mont, el Puig Neulós, Cap Norfeu, el Montgrí, els Àngels, el Far i Cabrera.

Després baixarem fins al collet de Pujarnol tot passant per una carena sorpenentment i bellament humida. Enforcarem el camí de Missa i ja serem de nou a Pujarnol. Abans però, haurem vist el Roure de les Saleres que fa una volta de 245 cm.

Entre 2/4 de 2h i les 2h el dinar ens espera a can Xabanet.

Menú:

  • 1er plat: amanida i paella o canelons (cadascú ho escollirà allà mateix)
  • 2on plat: pollastre o vedella amb bolets
  • postres i beguda (aigua i vi)
  • preu: 15 €

Santa Fe – Turó de l’Home – Les Agudes (Montseny)

Dia: diumenge, 2 de desembre de 2007

Hora i lloc de trobada: Plaça de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, a les 8h del matí.

Cal dur: Esmorzar, dinar i calçat adequat .

Dificultat: Mitjana.( la dificultat queda marcada per la pujada)

Desnivell acumulat: 563 m

Distància: 11,2Km. anada i tornada.

Temps aprox. : 5h.15m.

Preguem inscripció prèvia, possibilitat de llogar un bus si hi ha prou gent. lsais@xtec.cat .

Itinerari.- El camí és senyalitzat amb fites metàl·liques verticals. La major part del camí transcorre per una pista, que és amplia i costeruda.

Des de l’aparcament de la Font de Passavets (1.195 m) comencem a caminar per una antiga pista que, en àmplies llaçades, va guanyant alçada per dins d’una fageda. Aquí les fites ajuden força doncs trobem altres pistes i podríem fer marrada.

Quasi tota la pujada és per dins una fageda però també trobem un petit avetar, el mes meridional de la península Ibèrica. Quan el bosc acaba ja albirem el Turó de l’Home, coronat per l’edifici de l’observatori meteorològic. La pista s’estreny i es converteix en corriol. Ens cal abastar la carretera i pujar al turó (1.706 m).

Baixem del turó vers el nord fins al Coll de Sesbases, per on hi passa la carretera que el volta. La travessem i enfilem la carena. El camí (GR 5.2) passa més avall, però vorejant la carena pel roquissar, podem albirar la vall de Sant Marçal i l’estimball que ens en separa. El camí és més aviat planer. Després del darrer coll una curta però exigent pujada ens deixa als peus de la creu metàl·lica del roquisser cim de les Agudes. La vista des d’aquí es bastant millor que des del Turó. Sobretot vers el nord. Hi destaca la llarga cadena de cingleres de Tavertet, Rupit, Cabrera i el Far. Amb els Pirineus al darrera. A llevant, molt al fons, hi queda Arbúcies i als nostres peus el gran sot pel que hem pujat i després tota la tupida catifa boscosa fins a Riells, amb el turó i el castell de Montsoriu al fons. A ponent Sant Marçal i tota la seva vall, amb el Matagalls de teló de fons. Vers el sud el Turó de l’Home ens priva.

La tornada fins al Turó de l’Home, per comptes de passar per la carena la fem pel camí, molt evident i fressat.  Baixem per la mateixa pista que hem pujat.

La bellesa cromàtica de les fulles a la tardor ens acompanyarà al llarg de tot el recorregut.